La dansa lliure

François Malkovsky va arribar a França l’any 1910 procedent de la seva Bohèmia natal*: tenia 20 anys, una sòlida formació musical, una bona cultura clàssica i un agut sentit de l'observació. A més, la seva sensibilitat personal i la seva curiositat li van portar a l'efervescència dels cercles artístics parisencs de l'època. Allistat en el bàndol de França entre els «Voluntaris Txecs» al 1914, fou ferit al 1915 i donat de baixa, profundament marcat per la dolorosa experiència de la guerra.

Un punt d'inflexió va tenir lloc en la carrera de F. Malkovsky quan va veure ballar a Isadora Duncan, probablement ja al 1911; se li imposa, immediatament i definitivament com un far. A partir d’aleshores, inspirat per l'exemple d' «aquella per a qui la dansa no era sinó oració, amor, joia, la santa joia, como ensenyava el gran Dionís»** F. Malkovsky va dedicar la seva vida a la dansa: «Es necessita una iniciació perseverant i llarga per a penetrar en la màgia blanca que és la dansa», va escriure***.

Al llarg del període d'entreguerres, F. Malkovsky desenvolupa una intensa activitat artística: va fer recitals en diversos escenaris parisencs (inclòs el Théâtre des Champs Elysées) i en nombroses sales d'espectacles de tota França. Produeix les seves pròpies creacions, sovint acompanyat per ballarines que ell ha format i músics (orquestres o solistes) que interpreten el repertori -essencialment clàssic i romàntic- de les seves coreografies.

A més del seu compromís artístic, F. Malkovsky va continuar sent un home molt atent al seu temps, un esportista que estimava nedar i esquiar, un amant de la naturalesa, naturista, sempre enamorat del sol i en sintonia amb el ritme de les ones de la mar; passava tots els seus estius en una cala del Cap Corse: «cal haver vist les ones de la marea creixent llargues, molt llargues, avançant tranquil·les, fascinants i implacables, per a empassar-s’ho tot, i després retirar-se en el mateix moviment de llarg, llarg pèndol.» ***

A partir de 1948, data del seu últim recital, F. Malkovsky es va dedicar per complet a l'ensenyament en el seu estudi del Boulevard Berthier de París, on s'havia establert des de 1933. Fins al 1970, va dedicar el seu temps i les seves energies a transmetre l'art del moviment just i veritable, esforçant-se per donar la capacitat a cadascú de descobrir l'essència del moviment dansat: «la confirmació externa de l'activitat de l'ànima» (segons una de les fórmules favorites de F. Malkovsky). Els alumnes i aprenents que van seguir l'ensenyament de F. Malkovsky durant aquests anys van ser nombrosos i diversos d'ells van tractar d'ampliar el camí obert pel mestre. En 1970, F. Malkovsky va haver d'abandonar el seu estudi de París; després es va instal·lar a Callian, en la província del Var. Allí va poder continuar la seva tasca docent durant uns deu anys abans de trobar refugi en la familia d'una de les seves antigues alumnes****, la llar en la qual va morir el 9 de gener de 1982.